jueves, 10 de noviembre de 2011

radiacions ionitzants

RADIACIONS IONITZANT



  • Que es una radiació ionitzant? Són aquelles radiacions formades per fotons o partícules que en interactuar amb la matèria produeixen ions, tant si ho fan directa com indirectament. 
  • Segons siguin fotons o partícules

 Radiació electromagnètica: està formada per fotons amb energia suficient com per ionitzar la               matèria (és a dir, superior a unes desenes de electrovolts). Segons el seu origen i la seva energia es classifiquen en raigs X i raigs gamma.
Radiació corpuscular: inclou la radiació alfa (nuclis de Heli), beta (electrons i positrons d'alta energia), protons, neutrons i altres partícules que només es produeixen pels raigs còsmics o en acceleradors de molt alta energia, com els pions o els muons.
    • Efectes
    Els efectes de la radiació inclouen una àmplia varietat de reaccions, que varien de manera notable en les seves relacions dosi -resposta, manifestacions clíniques,cronologia i pronòstic. Per comoditat, els efectes solen subdividir -se en dues grups amplis:

    — Efectes heretables: es manifesten en els descendents dels individus exposats.
    — Efectes somàtics: es manifesten en els mateixos individus exposats. S’hi inclouen els
    efectes aguts, que apareixen relativament aviat després de la radiació, així com els efectes tardans (o crònics), com el càncer, que pot no aparèixer fins que han transcorregut mesos, anys o decennis.
      • Proteccio
      La Comissió Internacional de Protecció contra les Radiacions (CIPR) ha proposat els principis següents, que han d’informar la utilització de la radiació ionitzant i l’aplicació de les normes de seguretat radiològica:
      — No ha d’adoptar-se cap pràctica que impliqui exposicions a la radiació, tret que produeixi als individus exposats o a la societat un benefici suficient per compensar el perjudici que ocasiona la radiació (la justificació d’una pràct ica).
      — Pel que fa a les fonts particulars dintre d’una pràctica, la magnitud de les dosis individuals, el nombre de persones exposades i la probabilitat d’incórrer en exposicions quan no s’estigui segur que hagin de rebre’s, han de mantenir -se totes tan baixes com raonablement es pugui, tenint en compte els factors econòmics i socials. Aquest procediment ha d’estar limitat per restriccions sobre la dosi als individus (restriccions de dosi), de manera que es limiti la desigualtat que pugui resultar dels ju dicis econòmics i socials inherents (l’optimització de la protecció).
      — L’exposició d’individus resultant de la combinació de totes les pràctiques pertinents ha de sotmetre’s a límits de dosi o a algun control del risc, en el cas d’exposicions potencials, amb la finalitat de garantir que ningú no s’exposi per causa d’aquestes pràctiques a riscos radiològics que es considerin inacceptables en circumstàncies normals. No totes les fonts són susceptibles de control mitjançant l’acció en la mateixa font, de manera que és necessari especificar les fonts que s’han d’incloure com a pertinents abans de seleccionar un límit de dosi (límits de dosi i de risc individuals).